Estudis de cas:
els joves i l’abandonament escolar

casos

joves motivacions identitats estratègies educatives escola decisions professorat experiència escolar

Els estudis de cas desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES pretenen abordar la finalitat central del projecte: analitzar les decisions, motivacions estratègies educatives dels joves que han abandonat recentment els estudis o que estan en risc de fer-ho. D’aquesta manera l’objectiu central dels estudis de cas és endinsar-se en el procés de configuració de les decisions, eleccions i estratègies dels joves, intentant respondre a les següents preguntes d’investigació: Com intervenen els diferents factors de tipus estructural (oportunitats laborals, desigualtats econòmiques, mobilitat social, etc.) en la configuració de les expectatives, estratègies i eleccions educatives dels joves? Que s’activa, a què s’apel·la, en les decisions dels joves d’abandonar o continuar els estudis? Com s’articulen les identitats de classe, gènere i ètnia en la configuració dels imaginaris educatius dels joves? Com interaccionen els diferents factors individuals, familiars o escolars en la experiència escolar quotidiana dels nois i noies que han abandonat els estudis prematurament o estan en risc de fer-ho?

En aquest sentit, un dels objectius centrals dels estudis de cas és estudiar el rol que juguen els programes educatius, l’escola i el professorat sobre les decisions, eleccions i estratègies dels joves. En aquest marc, el projecte ABJOVES pretén respondre a algunes de les següents qüestions: de quina manera s’apliquen i interpreten els programes de lluita contra l’abandonament escolar en diferents contextos? Quins efectes tenen sobre les decisions i les oportunitats educatives dels joves? Quin rol juga el professorat en les decisions de continuïtat formativa de l’alumnat? Etc.

Els estudis de cas s’han dut a terme a 6 Comunitats Autònomes que participen en el projecte (Catalunya, I. Balears, C. Valenciana, P. Basc, Andalusia i Astúries) i, si bé tots parteixen del mateix marc analític i de la mateixa pregunta de recerca, cada comunitat ha adaptat l’objecte d’estudi a la realitat existent al seu respectiu territori. En qualsevol cas, tots els joves seleccionats en les diferents comunitats són beneficiaris d’algun programa o dispositiu de lluita contra l’abandonament escolar: Diversificació Curricular, PQPI, Beques 6000, etc.

Andalucía

Valencia

A continuació es descriuen algunes de les peculiaritats dels estudis de cas desenvolupats a cada Comunitat:
A l’estudi de cas de Catalunya, s’ha analitzat l’impacte d’un programa de diversificació curricular aplicat pel Consorci d’Educació de Barcelona (el programa Èxit 2), en 4 centres públics de secundària de la mateixa localitat. Per a això, s’han identificat 4 centres, diferents entre ells segons la seva composició social i el seu model d’atenció a la diversitat, amb l’objectiu d’identificar elements d’implementació i recontextualització d’aquest programa. Així mateix, en l’anàlisi realitzada, s’ha focalitzat en primer lloc en l’impacte del ‘factor centre’ (a través del concepte d’habitus institucional) per després centrar-se en l’anàlisi dels processos de vinculació escolar (school engagement) entre els joves, com a clau explicativa de vivències, trajectòries, motivacions, aspiracions i expectatives desiguals. En aquest estudi s’ha entrevistat a més de mig centenar de joves així com un ampli nombre de professionals educatius dels diversos centres, s’ha realitzat observació en els claustres i reunions d’equips docents, s’han fet grups de discussió amb joves i professors i/o s’han entrevistat famílies dels joves entrevistats.

En el cas de les Balears s’ha analitzat la implementació dels programes de diversificació curricular en diversos centres de secundària (4 centres, diferenciats -igual que per al cas català- segons la composició social i el model d’atenció a la diversitat). Un dels objectius principals és veure com es produeixen processos d’apropiació i implementació d’aquests programes per part dels centres i els seus impactes diferencials. Per aquesta anàlisi, s’han entrevistat 24 agents clau, entre ells, diversos professionals dels centres seleccionats (professors, orientadors, tutors…) així com a alumnes, tant si són beneficiaris del programa com si no. Els principals resultats apunten a un balanç positiu del programa en els centres estudiats, tant per part dels professionals educatius com de l’alumnat, destacant especialment la metodologia docent i la composició del grup.

L’estudi de cas del País Basc es basa en l’anàlisi dels programes d’escolarització complementària (PEC). Aquest programa d’escolarització complementària es presenta com una mesura excepcional d’atenció específica a les problemàtiques vinculades a la inadaptació escolar un cop s’han esgotat les vies ordinàries d’actuació. L’objectiu del mateix, és la readaptació al sistema educatiu dels estudiants. En aquesta anàlisi, es pretén focalitzar en els joves que cursen aquest programa, reconstruint les causes, motius i vivències que expliquen aquest procés, així com intentant extreure conclusions que permetin reorientar el programa de forma més efectiva cap a l’educació formal ordinària. Per a l’anàlisi del programa s’han realitzat entrevistes i grups de discussió a joves, així com als professionals dels centres on aquests es troben.

En el cas d’Andalusia, s’ha analitzat el programa “Beca 6000″ implantat a Andalusia en el curs acadèmic 2009-2010 amb l’objectiu de reduir l’abandonament educatiu prematur i que es focalitza en l’alumnat que cursa estudis post-obligatoris no universitaris procedents de famílies de rendes molt baixes. En aquesta anàlisi es discuteixen qüestions com els efectes de l’esmentat programa, la definició dels mateixos beneficiaris o les estratègies de seguiment en el disseny institucional, en un intent d’albirar els impactes i les limitacions d’aquest per als joves beneficiaris. Per al desenvolupament d’aquest estudi de cas s’han analitzat els textos legislatius referents al programa, i també s’han entrevistat joves que són o han estat beneficiaris d’aquest programa.

L’estudi de cas de la Comunitat Valenciana, per la seva banda, se centra en l’estudi dels programes de qualificació professional inicial (PQPI). Amb aquest objectiu, han analitzat l’impacte d’aquest programa en el context d’un centre d’acció educativa singular (CAES) situat en un barri d’acció preferent. Dins de la seva anàlisi s’han focalitzat en l’impacte de les pràctiques pedagògiques així com en l’impacte de les pràctiques en les expectatives, aspiracions i decisions dels joves. Per això han realitzat un treball de camp quasi-etnogràfic basat en l’observació així com en la realització d’entrevistes a professionals de l’educació i a joves beneficiaris.

En el cas d’Astúries, el seu treball s’ha centrat en l’estudi d’una escola de segona oportunitat. En l’estudi de cas s’analitza el context dels centres educatius com a element de vital importància per comprendre el desenvolupament de processos d’abandonament o continuïtat educativa. És per això, que dins d’un context rígid com és el dels sistemes educatius, aquesta anàlisi es focalitza en el context obert, les estructures organitzatives flexibles i els procediments proactius de les escoles de segona oportunitat com a element clau per a l’atenció individualitzada, així com els impactes positius que això pot generar per als joves en relació als seus processos educatius. Per a això, s’han realitzat diverses entrevistes a personal responsable del centre així com a joves que s’han beneficiat del recurs. També s’han realitzat grups de discussió per poder ampliar la informació obtinguda.

Finalment, en el seminari internacional del projecte ABJOVES titulat “Èxit, fracàs i abandonament escolar: factors polítics, institucionals i subjectius“, que se celebrarà els propers 12 i 13 de maig de 2016, es podran veure les ponències corresponents als resultats finals dels diversos estudis de cas que conformen el projecte.

This is a unique website which will require a more modern browser to work! Please upgrade today!